Anfitriones

En Madrid está la corte, pero en Barcelona tenemos a la reina.

Desde que Scarlett Johansson llegó a la ciudad, el nivel del agua en los pantanos locales ha menguado un par de palmos porque los varones hemos recuperado la ceremonia diaria de la ducha. En la sección de caballeros de los almacenes Sepu han desaparecido los trajes coloniales de color blanco inmaculado y los sombreros Panamá. La ciudad huele a loción para después del afeitado porque cada uno de nosotros permanece en perfecto estado de revista por si ella se siente perdida en la ciudad y necesita tomar una copa en el bar en penumbra de un hotel con el primer desconocido que se cruce en su camino. Incluso se apunta gente felizmente casada como el locutor radiofónico Toni Clapés.

No es la mejor actriz del mundo, la más atractiva, la más brillante, la más contundente en su anatomía. Pero tiene ese punto de desamparo, de tristeza que conmueve a los creadores para que la conviertan en musa de sus historias. Su aspecto es tan moderno, tan nuevo, tan alejado del patrón patinadora de Venice Beach que parece europea.

Muy pocos la han visto en Barcelona. Un crítico musical asistió la semana pasada al concierto del grupo norteamericano TV On The Radio en la pequeña sala Apolo. Entre tema y tema, parte del público coreaba: "Scarlett, Scarlett". El periodista creyó que era el título de una canción que los asistentes demandaban, y no supo hasta el día siguiente que la actriz bailaba vestida de blanco, sacando fotografías con su teléfono móvil y fumando compulsivamente a escasos metros de él. El Señor da pan a quien no tiene dientes.

Otros dicen haberla descubierto sentada en la barra del Sidecar, con la misma mirada perdida de Lost in translation. No estaba sola: un armario de dos por dos metros guardaba su espalda y convertía en desaconsejable cualquier intento de acercamiento para expresar admiraciones. De todas formas, uno de los rasgos que mejor define a los catalanes es la discreción, y es raro que zarandeemos a los famosos por la calle gritándoles al oído: "¿Cómo estás campeón?". Nos limitamos a sacarles una instantánea con la mirada y seguimos nuestro camino.

El personaje público que más me ha impresionado en el cruce ha sido el pintor mallorquín Miquel Barceló. Era una noche fría de invierno de hace un par de años, y él caminaba por el paseo de Gracia con un jersey fino, unas zapatillas deportivas milenarias y las manos en los bolsillos de unos vaqueros. Su cuerpo desprendía fulgor, como si fuera un santo, como si fuera Scarlett Johansson.

Ignoro si ella permanecerá muchas semanas entre nosotros. Quizás algún medio de comunicación publique sus rutas pendientes por la ciudad. Por eso seguiré duchándome a diario, como harán los demás, lo que hará peligrar el nivel de los embalses. (Roguemos para que Hugh Laurie -el doctor House- no tenga ganas de visitar Barcelona este verano, y las mujeres también decidan asearse.)

Nota: Sé que hay señoras que se sienten atraídas por Scarlett y tipos que sueñan con Hugh, pero ponerlo en el texto lo convertía en farragoso.

17 comentarios:

    Un dels jocs preferits que fem quan anem a BCN o a altres llocs és a veure qui troba el primer "famós", un dia vaig guanyar-me el sopar en l'aposta, el famós era Àlex Gorina, amb la protesta del meu cunyat deien que aquest no valia! desprès Ovidi Montllor creuant la Diagonal, Paco Candel, jeje, Rubianes i Juan Echanove fa poc...Bé, m'has donat una idea i faré un post...
    Procura tenir al senyor Gris ben a prop, a la Scarlett li deuen agradar, i de segur que l'acarona, ja tens un primer pas...

     

    No estaria malament, una copeta amb l'Scarlet en algun antro de Ciutat Vella. Però jo seguiré dutxant-me cada dia, kla trobi o no...perquè Barcelona està plena d'altres Scarlets que no fan pel.lícules.

     

    yo soy una de esas Scarlets ke no hace pelicula y que a veces pasea por bcn xDDD Maravillosa ella! s2 como que ella no es atractiva? fue considerada la mujer mas sexy del mundo! o.0

    besito ;* y sus postales ya estan a camino!!! son 2!!! ;D

     

    Tengo una envidia insana, que es como son las envidias, de todas formas me afeitaré por si toma el puente aéreo ;)

    Creo que rodaran por el paseo de Gracia, Els Quatre Cats, el paseo Marítimo y algún atro sitio durante siete semanas pero ella no se cuanto estará no puedo dar más información jaja!!

     

    Cuanto más vieja me hago menos me impresionan los famosos, que, a veces, en directo, no son como imaginábamos, es como aquello de la serie 'me l'imaginava més gran'. El Sepu, ay, ya no existe, esa sí que fue una pérdida.

     

    Gran ,grandisima pérdida el Sepu. Y su fauna autóctona, que anda desperdigada y diezmada entre la sección de oportunidades del Corte Inglés y los innumerables bazares chinos que se han abierto en la ciudad.
    En cuanto a las Scarletts, no te créas , Paseante , al final acabas bailando sóla , monísima eso sí y tomandote la copa con tu guardaespaldas.Nadie se acerca porqué créen que eres demasiado guapa y estas solicitadísima y que tu vida está llena a rebosar de príncipes azules y que los simples mortales con traje de guayabera no te interesan...
    ¿Ha parecido que trataba el tema , como si fuera una experiencia propia?.
    No ,es que lo leí en una revista el otro día en la peluquería.
    Bueno , pues eso.
    Y otra cosa.Depositad de una vez por todas esas lociones para después del afeitado en su contenedor correspondiente.
    Agua , con una sola gota de aceite esencial de farigola ...desinfectados y a oler como dioses.
    Y a mi que me avisen cuando aparezcan por Barcelona Sam Shepard o Jeremy Irons.

     

    A mi també m'agrada molt la Scarlett, i a la meva filla també. De fet, hem comentat molts cops que és tan(*)... com ho va ser la Marylin en la seva època. N'hi ha molt poques i molt pocs tan(*)...

    *A casa, quan diem "tan" vol dir dolç/dolça, guapo/a, encantador/a, delicat/da, sexy, divi/na, carismàtic/a, gustós/a, en fi... "tan".

     

    Jo també em dutxaria i em ruixaria amb aigua de colònia per si de cas ensopegava amb l'Scarlett! De totes maneres, a "la catalana", només l'espiaria de lluny i l'ignoraria.

    L'altre dia, farà dos dilluns, vaig trobar-me el Javier Bardem al local de copes prop de Plaza Santa Ana on sovint m'hi podríeu trobar. Aaaaaaaaahhhhh!!!! Sí, sí: el Javier Bardem. Ell tan fresc, amb samarreta i texans desgastats i cervesa a la mà. El vaig tenir a frec moltes vegades i vaig estar temptada de saltar-me la regla del "fes-veure-que-no-és-algú-famós"...

    Altres famosillos ensopego molt dignament per la capital del reino, i fins i tot amb alguns he parlat... però no vull fer-vos dentetes.

     

    El nom d'Scarlett Johansson em retorna al camp...un dia plujos... de la pel.licula Match Point, una escena passional i desenfrenada...
    A veure si te la trobes per Barcelona i ens ho expliques!

     

    Tots nosaltres seríem Scarletts o Hughs si sonés la música de torn... mentre ens vestím davant el mirall, mentre baixem les escales, mentre viatgem en bus o en bicing... vull dir que tots sóm protagonistes.... oi que sí???

    Jo, avui, potser perquè ahir vaig anar de rebaixes i avui m'he fet la manicura... doncs em sento molt Scarlett!!

     

    M'agrada aquest joc vostre Emily. De la teva llista tinc el Gorina i el Rubianes. He respatllat el senyor Gris per si hi ha una trobada amb l'Scarlett.

    Veí: per tenir aigua en el futur, cal tancar ara l'aixeta :-)

    Muchas gracias Thaís. Tengo ganas de recibirlas.

    Joder Atikus, estás más enfermo de Scarlett que yo. Ya puestos, ¿sabes en qué hotel se aloja?

    Es veritat Júlia que els famosos semblen més grans als mitjans de comunicació. Pel carrer no són diferents de nosaltres.

    MK, tinc tres ampolles de Floid per estrenar. No voldràs que les llenci a les escombreries. Sam Shepard i Jeremy Irons... Rostres angulosos, mirada seriosa, un passat potser no massa clar... No tens mal gust.

    Violette, doncs jo veig l'Scarlett com l'antítesi de la Marylin. Potser és que no hi entenc.

    Tinc un veí de replà que és calcat al Bardem, Alatrencada. És un tipus veritablement amable. Viu amb un noi escanyolit i, quan coincidim a l'ascensor, em fa por que premi el botó d'aturada perquè em mira d'una manera especial.

    No crec que me la trobi Joana. Però si hi ha miracle, doncs escriuré alguna coseta.

    Tens raó Gemma. Amb focus, maquillatge, retocs per ordinador... jo també em podria assemblar al Woody Allen. Celebro que et trobis guapa. Que siguis guapa.

     

    Creus que l'scarlet es dutxa cada dia per si troba algú que li fa ilusió trobar? Em pregunto qué els passa a les persones famoses per dins... encara s'enlluernen amb els atres famosos?

    A mi m'enlluernen, però també em sap una mica greu que m'enlluernin, perque penso que em fa més difícil apreciar la gent que no té els focus a sobre. Els prejudicis, per acció o per omisió, són injustos.

    L'Scarlett no m'emociona com a vosaltres, i el Woody Allen em cau fatal, així que de moment surto al carrer com cada dia, res de l'altre dijous. Ara, que si fos George Clooney... triaria fins l'ultim detall, m'arreglaria, aniria a la pelu i a corporació dermoestética (de fet és probable que entrés cridant: és una urgència!!!)

     

    Aiss, es va esborrar el meu comment. Crec que animava a venir a més Scarlets perquè hi haguessin més dutxes, i no hagués de patir de bon matí els olors del transport públic barceloní.

     

    Paseante , respecte a les tres ampolles de Floïd , que devies comprar d´estraperlo, t´haig de dir que revisis el decret aparegut en el b.o.e el disset de juliol del 1996 crec , que parla de la manipulació de certes subtàncies ...en sembla que hi havia un apartat...
    ...es broma.
    Bon estiu .

     

    Este comentario ha sido eliminado por el autor.

     

    Una mica de "papanatisme" amb el famosos, no? a Barcelona anem de "modernets" però el que ha passat amb en Wody Allen a mi em fa enrogir,la veritat...
    No ens hi tirem literalment "al coll", pero si fem una mica de pena babejant tant...
    De veritat que ni que fos en Brad (que no m' agrada, per cert...)

     

    A ver si viene una famosaza a Madrid para que los tíos se duchen, que hay que ver cómo apestan a las ocho de la mañana, los muy cerdos.